Salve Regina arriba a La Badabadoc

per endinsar-nos en les complexitats d’afrontar la possibilitat de la maternitat

• Ángela Palacios afronta en solitari a l’escenari un text on es despulla per compartir amb absoluta honestedat els seus dubtes, pors i incerteses respecte la maternitat

• Aquest muntatge estarà en cartell des del 25 de novembre al 19 de desembre (de dijous a dilluns, 20h)

Aquest final de novembre arriba Salve Regina a La Badabadoc, un muntatge unipersonal d’una intimitat extrema escrit i interpretat per Ángela Palacios, on comparteix en bona mesura amb nosaltres el seu dilema i reflexions sobre ser mare, com ser-ho i les conseqüències que comporta. La actriu es desdobla en Regina per tal pujar a l’escenari per explotar aquest moment transcendental de tota dona a partir de la seva vida personal (té 37 anys) però aportant elements a l’obra que no són merament autobiogràfics.

 Salve Regina ens trasllada a la vida de Regina. Una Regina que no està bé. Des de fa mesos un tic-tac li percuteix l’ànim, té un soroll que li ronda constant pel cap. Mentre brega amb aquest so repetitiu i incessant, ha començat a plantejar-se si vol o no ser mare, i en cas de ser-ho, de quina manera ho faria … No té parella estable, ni diners per a congelar òvuls, la Seguretat Social li cobriria la inseminació artificial però… vol ser mare soltera?.

 Serem partícips del recorregut d’una reflexió profunda sobre una decisió que determina el curs d’una vida, i que pot estar condicionada per la biologia, per la pressió social, el model familiar en el que ens criat, la situació econòmica.. conformant una inèrcia que potser no és el que realment es desitja. Veurem el procés d’un personatge que obre el seu cor de bat a bat exposant i afrontant la seva neurosi: Regina s’ha apuntat a un grup de recolzament de dones amb dubtes sobre la maternitat, i en una sessió de teràpia amb la seva psicòloga de confiança, Matilde, Regina –que és tan valenta com performàtica-  es despulla per parlar amb absoluta honestedat i confessar-nos els seus dubtes, pors i incerteses. Salve Regina Mater Misericordia

 En paraules de la mateixa Ángela: “Plantearme la cuestión de la maternidad y de mi propia posible maternidad me ha acercado inevitablemente a reflexiones más profundas que tienen que ver con la trascendencia, el sentido de la vida y la existencia de Dios. Creo que traer nueva vida a este planeta nos enfrenta aunque no queramos a esa cuestión. Traemos vida y la muerte aparece de la mano. Entonces, ¿hay algo más? Igual que nos preguntamos si hay algo después, con el nacimiento de un bebé, nos preguntamos, ¿qué había antes? En definitiva, de dónde venimos. ¿Qué es el alma? Esa alma nueva que aparece entre nosotros. He meditado mucho durante la creación de la obra y entre las canciones que escuchaba mientras lo hacía apareció la de “Salve Regina”, y entendí que tenía que formar parte de la obra, le dio su título y también el nombre de la protagonista.”

 L’obra s’ha creat entre la directora Paloma Remolina i la mateixa Ángela Palacios. Es van conèixer estudiant a la Escuela Laboratorio de Jessica Walker. Van començar a treballar juntes amb la cia. Los Prometidos. Ángela va crear i interpretar en solitari  el muntatge “Mirta en espera”, però en aquesta ocasió va decidir no dirigir-se, i Paloma es va incorporar al projecte.

 Regina se’ns presenta a l’escenari amb un carro de la compra farcit de ninus de bebés, denotant les múltiples lectures i permetent un delirant joc amb el pensament de la protagonista. La posada en escena es completa amb un quadrilàter de boxa suggerit i delimitat por un neó rosa fúcsia, en un símil de la lluita interna amb la que tota dona batalla enfront la opció de la maternitat (si es tenen dubtes al respecte, es clar). Aquest quadrat lluminós implica els assistents a la funció, ja que rodeja el grup de dones de conformen el grup de teràpia (el  Grupo de Apoyo para Mujeres con Dudas sobre el tema de la Maternidad Sí o No Anónimas) que, en realitat, serà encarnat pel públic.

Si us pregunteu qui és Ángela Palacios… ella mateixa us respon:

“¡Eso quisiera saber yo! Nací en Logroño, pero llevo doce años viviendo en Barcelona, así que considero a esta ciudad un hogar más. Comencé mi andadura por el teatro con dieciocho años cuando en la universidad me apunté al grupo de teatro. Desde aquel momento no he podido dejarlo ni un momento, y las temporadas en las que no he podido hacerlo, mi felicidad se ha resentido. Si hablamos por tanto de hogares, mi hogar real es el teatro en todas sus formas, me gusta escribirlo, dirigirlo, actuarlo. No sé vivir sin él y creo que él sin mí tampoco, es un amor correspondido y fructífero. Y creo también, que es eterno.”

Del 25 de novembre al 19 de desembre, a les 20h