La Badabadoc estrena l’any amb el muntatge “Quan els llops udolen” de la cia resident Ícaro Teatre, una reflexió sobre el món de la interpretació

• El text, escrit i dirigit per Iñaki Garz, ens proposa una obra amb diverses capes de lectura on tot gira a l’entorn de la creació teatral i el seu sentit

• La premisa ens situa a mitjans del s.XX, on una jove directora busca entrevistar l’única actriu supervivent del Teatre D’Art de Moscou que va treballar amb Stanislavski per proposar-li una darrer interpretació amb “El jardí dels cireres”, l’obra mestra del teatre rus 

• Aquest muntatge estarà en cartell des del proper dia 12 al 31 de gener (de dimecres a dilluns, 20h)

L’any 2022 comença molt bé a La Badabadoc… aquest proper 12 de gener arriba al seu escenari el muntatge Quan els llops udolen de la cia Ícaro teatre (la 2a cia resident de la sala). L’obra, que estarà en cartell del 12 al 31 de gener (en funcions de dimecres a dilluns, sempre a les 20h) i està interpretada per Dani Arrebola, Anna Casas, Lluïsa Mallol i escrita i dirigida per IñaKi Garz, ens parla sobre el món de la interpretació.

Per tant trobem el joc entre les lectures que trobarem dalt de l’escenari i el seu subtext… Per un costat la sinopsi de la proposta ens endinsa aquesta premissa: una jove directora de teatre es dirigeix al lloc més recòndit de la terra per a entrevistar-se amb l’única actriu supervivent del Teatre D’Art de Moscou, que va ser dirigit pel famós director Stanilasvski a principis del segle passat, i que va representar les obres de Chejov per mig món. La directora, Josephine, vol que l’actriu, Olga Chejova, ja retirada fa anys, representi per última vegada “El jardí dels cirerers”, l’obra mestra del teatre rus. Però res més posar un peu a la casa, s’adona que el temps no ha passat en aquell lloc. Es troba a una persona sòrdida, decadent, allunyada totalment de del món teatral i sense rastre de civilització. La seva trobada amb l’Olga és un xoc de trens emocionals on, de manera inesperada, l’actriu li despertarà vells fantasmes del passat obrint ferides que ja suposava cicatritzades.

Com a apunt important… No hem d’oblidar el context històric: en la meitat del segle XX, es parla de la decadència de la vella Europa i dels horrors que va suposar la 2a guerra mundial. Les seqüeles que va deixar tota aquesta barbàrie. “La guerra mai s’acaba”, com diu un dels personatges.

Amb aquesta posada en escena i relació entre personatges, Garz ens obre en paral·lel un debat: en el món de l’era digital, del segle XXI, de la informació… quin sentit té el teatre? És entreteniment? És la veu de la injustícia? És un espai de reflexió? Amb tota seguretat passa el mateix en el món de l’escriptura dramàtica. I més enllà, el director ens fa partícips d’una pregunta que sempre sorgeix en tot procés creatiu dramatúrgic o literari: per a què escriure?

Aquest joc de lectures es desdobla també en un homenatge als grans mestres del teatre i a tota aquella gent anònima que, d’alguna manera amb la seva labor i dedicació han contribuït a establir i consolidar els fonaments i les estructures teatrals  perquè les següents generacions puguin exercir la professió teatral.

Per tant, Quan udolen els llops és un text amb diverses capes i múltiples nivells que rubrica el mateix IñaKi Garz:
“Com a dramaturg i escriptor, m’agradaria contribuir a donar un impuls a un text que fa anys que treballo. Personalment m’interessa treballar els meus propis texts, per què són texts pensats per a la reflexió però també per a bons treballs interpretatius, i m’interessa el treball del teatre dramàtic, m’interessa el drama. L’objectiu, com l’estètica, encaixa perfectament en la línia de treball que porto fent durant anys. Crec que aquesta és una bona oportunitat de donar a conèixer aquesta línia personal, presentar el text i provar-lo davant del públic.“

Del 12 al 31 de gener (de dimecres a dilluns) – 20h