Torna a La Badabadoc El viatge més personal de Sara Fernández

• El muntatge, escrit i interpretat per Sara Fernández i dirigit per Alejandra Jiménez Cascón, ens parla de la relació de la Paula amb el seu Trastorn de Conducta Alimentària
  (TCA), des dels antecedents i detonants, passant per la convivència i, finalment, la seva superació.
• L’espectacle estarà en cartell a La Badabadoc del 26 al 30 de gener, amb funcions dedijous a dilluns (20h)

El viatge de Paula, un muntatge unipersonal escrit i interpretat per Sara Fernández i dirigit per Alejandra Jiménez Cascón, que ens parla de la relació de Paula amb el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA), des dels antecedents i detonants, passant per la convivència i, finalment, la seva superació.

La Paula té una imaginació, curiositat i món interior infinits que xoquen amb el món radicalment pragmàtic dels pares. Per protegir-se, es tanca en si mateixa… per ser sempre rescatada per la Pepica, un personatge matriarcal i màgic que només la Paula veu i escolta.

Ja com a adulta, la Paula decideix continuar el seu camí sense Pepica, però aquest seguirà present des d’una distància. Aquesta etapa de llibertat, autodeterminació i impulsivitat de la Paula adulta desembocarà en un acte violent i en una visió de si mateixa com a monstre… i com a conseqüència sorgeix un nou personatge: la seva ombra.

El viatge de Paula ens ajuda a entendre el perquè de la aparició del TCA, primer com a fuga, després com a estigma i, quan la protagonista demana ajut, coma  aprenentatge. En aquest viatge la Paula descobrirà la importància d’abraçar la seva singularitat i de generar un tan necessari espai fet a mida en una societat que ens obliga a encaixar en uns motlles que possiblement res tinguin a veure amb com som realment. 

El projecte de Sara Fernández i Alejandra Jiménez Cascón sorgeix de tres necessitats: en primer lloc donar visibilitat als TCA, amb els seus desencadenants (inseguretat, pressió familiar i social, educació emocional castradora, manca d’eines i recursos per afrontar-lo), el ball entre la ansietat i el sentiment de insuficiència que du a menjar per pal·liar la carència emocional, i la sensació anestèsica de la compulsió i el cicle posterior de culpa i autoodi. La segona, mostrar que el trastorn conforma només una part de la persona que el pateix, i en cap cas la defineix. I la tercera és la més personal, la de la pròpia experiència i catarsi de Sara Fernández, persona que ha partit de TCA i que hauria necessitat veure aquesta història exposada per entendre que ella mateixa no era culpable i per ajudar-la a fer les paus amb sí mateixa en els moments menys fàcils de la seva vida. Aquest projectes, però, va més enllà dels objectius de visibilitzar els TCA  i fer arribar el discurs a favor de la diversitat corporal als escenaris per tal d’arribar al màxim de persones possible… el missatge també  aprofita canals com el podcast o les xarxes socials per compartir el que anomenen “llavors de vida”, petits retalls de creació i reculls d’experiències de persones amb TCA i professionals que ajuden a tractar-los.

Del 26 al 30 de gener, a les 20h