Clarissa

2a TEMPORADA

Clarissa ha tocat fons. Tot s’ha esfondrat. I què pots fer quan tot canvia i la nova situació és massa bèstia, massa terrible per enfrontar-la? Intentar fugir. Però fugir no és fàcil i pot sortir-te fatal. 

I així, de fracàs en fracàs, Clarissa trobarà la llum, o acceptarà la boira. Una història sobre salut mental, alzheimer, cotidianitats trencades, crosses, amors trobats i xines. Una sola actriu vestint la tragèdia d’humor.

L’autor del text, el dramaturg Carlos Be, aporta més detalls a aquest punt de partida: Clarissa sembla haver-se escapat d’una comèdia de Pedro Almodóvar. Descobreix que el seu marit l’enganya amb la seva millor amiga, el fa fora de casa i, quan ell surt per la porta, Clarissa es llença pel balcó, però viu en un primer pis i el florista ha aparcat a sota. Clarissa s’estabella contra els cistells de flors i només aconsegueix fracturar-se una cama. Ens ho rubrica a la perfecció amb aquesta màxima: La vida és un viatge tràgic i a les seves corbes ens espera la comèdia.

Clarissa, és una comèdia apta per a tots els públics interpretada per Clara Garcés i que compta amb la direcció de Lali Álvarez a partir d’un text de Carlos Be.

És un cant a l’alegria, a les ganes de viure i també a les pors que ens fan tan humanes, tan imperfectes.

És una història, amb una sola actriu vestint la tragèdia d’humor que abordarà temes com la salut mental, l’alzheimer, les cotidianitats trencades, o els amors trobats.

Una comèdia sobre el retrobament amb les ganes de viure.

Lali Álvarez, la directora del muntatge, ens ho confirma: És la primera vegada que dirigeixo un text que no he escrit jo mateixa. Jo no he escollit la història, ni el punt de vista. No he imaginat les situacions, ni he determinat el personatge. I sento que Clarissa ha vingut a buscar-nos per recordar-nos que no tenim res més que l’ara i l’aquí. I que no podem donar res per fet: ni la parella, ni el nostre lloc professional, ni la salut, ni tant sols que seguirem sent nosaltres mateixes, i seguirem reconeixent-nos. Enfrontar-se a la possibilitat de la tragèdia, és l’únic lloc des del que agafar-se, amb força, a la llum.

I, com a producció de La Badabadoc, és important el testimoni de les dues ànimes que mantenen la sala d’empeus contra vent i marea… Guada Cejas i Àngel Grisalvo posen en valor tot el que ha suposat tirar endavant un esforç com aquest:

De vegades el destí és capritxós i allò inesperat, apareix davant teu. I per més que vulguis, la trobada és inevitable, està destinada a ser… Clarissa va aparèixer d’entre les més de 450 propostes que van participar en la primera convocatòria de textos i projectes que On el treatre batega (associació de 10 sales de proximitat de la ciutat de Barcelona), una iniciativa nascuda amb la voluntat de donar cabuda a noves produccions i fomentar la creació.

Clarissa encaixa a la perfecció a la Badabadoc, encarna l’essència de la sala: una peça unipersonal, amb una dramatúrgia, direcció i interpretació espectaculars. I a més, ens parla de salut mental en aquests temps convulsos. Parlar i cuidar-la, i enfrontar-la, sense pors, sense vergonyes… Perquè totes, en major o menor mesura, l’hem patit. I que millor que enfrontar-se a les pors que amb un somriure?