El muntatge argentí A(L)buelo visita La Badabadoc: el preciós retrobament epistolar entre avi i neta amb la emigració com a teló de fons

• L’obra porta a l’escenari un retrobament entre avi i neta a partir d’un retrobament epistolar, on les cartes de l’avui que expliquen la seva història connecten alhora amb la de la seva neta, unint-los encara més
• A(L)buelo és un muntatge dramàtic unipersonal, interpretat per l’actriu, ballarina i dramaturga Triana Doce, que porta a l’escenari el relat d’una relació a través del temps que ens parla dels vincles, dels records, dels que marxen, d’aquells que es queden, de la memòria genètica dels descendents d’emigrants… en un exercici teatral carregat de sensibilitat, poesia, dolor i humor
• L’obra estarà en cartell des del 19 al 29 de gener (funcions de divendres a dilluns)

A(L)buelo és un muntatge dramàtic basat en una història real que viatja a La Badabadoc des de l’Argentina per instal·lar-s’hi aquest recta final del primer mes de l’any. Es tract d’una obra unipersonal interpretat per la actriu, ballarina, dramaturga i, en definitiva, creadora argentina Triana Doce en la qual ens comparteix la història del seu avi, amb les seves cartes com a fil narratiu per connectar amb la seva pròpia historia:

Xosé és un jove que emigra d’Espanya a Argentina a mitjans del segle XX. Macarena és una noia argentina que emigra a Espanya al començament dels anys 2000. Un fet els connecta: són avi i neta. Macarena descobreix les cartes que el seu avi enviava a la família, i amb aquest descoberta epistolar, ella reviu a través del temps el gran vincle que tenia amb el seu avi quan era petita.

La pròpia Triana ens posa en context:

“Un dia van arribar a les meves mans les cartes manuscrites que el meu avi patern enviava a la seva família des de la terra on havia emigrat, l’Argentina. Així començà la creació de A(L)buelo, tres anys abans de la seva estrena… Les cartes van obrir la porta a un món d’emoció desbordada que acabava de donar forma a una història familiar que abans havia estat poc més que delineada. Aquest avi, amb la seva història i la seva personalitat, és el relat de tantes persones que van deixar la seva terra en un moment tan difícil. Jo tenia entre mans una història que necessitava ser explicada i transmesa: la història del meu avi, aquest ésser meravellós del qual tots parlaven però que jo mai no havia arribat a conèixer. Aquesta és la meva història, i tot allò íntim i familiar que hi ha en ella es torna universal en escena.”

A nivell escènic, es tracta d’una peça que combina escenes purament expressives, on preval el llenguatge del cos, i d’altres on el text cobra més protagonisme. El llenguatge audiovisual per tant és sempre un element més que dialoga amb els personatges, de manera que de vegades apareix per donar vida a aquestes cartes manuscrites en escena i en altres per crear atmosferes, espais o imatges poètiques que fan avançar la història. Tots els personatges són encarnats per l’actriu, que transita múltiples espais al llarg de tres generacions amb tan sols tres cadires en escena.

A(L)buelo parla dels vincles, dels records, dels que se’n van anar, dels que es van quedar i d’aquella memòria genètica que portem els descendents d’emigrants. És un relat ple de sensibilitat, poesia, dolor i humor que emocionarà qualsevol tipus d’espectador.